Antoni M. Alcover i Sureda va néixer dia 2 de febrer de 1862 a la possessió de Santa Cirga, prop de Manacor, fill d'una família de conradors.

Visqué els primers anys de la seva vida seguint els costums de la tradició rural mallorquina, en un ambient típicament pagès i molt religiós. Als 15 anys se n'anà a estudiar al Seminari i de tot d'una destacà per la seva capacitat d'escriure. Al llarg de tota la seva vida va ser molt feiner (solia aixecar-se a les quatre del matí per treballar).

Es relacionà amb els principals intel·lectuals de l'època com Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Tomàs Forteza, etc. Col·laborà a les principals  publicacions periòdiques del moment per a les quals escriví centenars de pàgines sobre temes religiosos, històrics i polèmics.

Viatjà per Europa per formar-se en filologia amb l'objectiu de dur a terme un gran Diccionari de la Llengua Catalana. Destacà per una gran capacitat de convocatòria i per saber implicar milers de col·laboradors en el seu projecte d'elaboració del Diccionari.

L'any 1904 promogué el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana que se celebrà l'any 1906 i l'any 1911 presidí la Secció Filològica de  l'Institut d'Estudis Catalans.

Dedicà tota la seva vida a l'església i a la llengua, a la recerca i l'estudi de les paraules. Morí a Palma, dia 8 de gener de 1932 als 69 anys i posteriorment fou traslladat a Manacor, on reposa.