Un altre caire que hem d'esmentar d'Antoni M. Alcover és el d'investigador en temes d'història i cultura de les Illes Balears. L'any 1899 fou nomenat vicepresident de la Societat Arqueològica Lul·liana. Va ser president durant molts d'anys de la Junta del Patronat del Museu Arqueològic Diocesà, pronuncià i organitzà una llarga sèrie de cicles de conferències que foren, al voltant de 1920, la tasca de difusió cultural més important de la Ciutat de Mallorca.

Per això, el podem considerar un gran dinamitzador cultural interessat per temes d'història, filosofia, teologia... Amb una extraordinària capacitat de feina i un do especial per aconseguir implicar autèntiques multituds en els projectes que envestia.

Gràcies a la seva empenta es publicaren onze volums lul·lians que han fet que avui poguem tenir fàcilment a les mans nombroses obres del gran savi mallorquí Ramon Llull.

Com a periodista participà, des de ben jove, en els principals diaris del moment: L'Ignorància, El Áncora, El Tambor, El Centinela, La Gaceta de Mallorca, etc. Fou una tasca que continuà al llarg de tota la vida i escriví un nombre elevadíssim d'articles de tota classe però la publicació que més l'identifica és La Aurora, que també dirigí, a la qual impregnà del seu llenguatge viu i àgil i del to propi de la pagesia que el caracteritzava. Els articles d'En Revenjoli, un dels sinònims que utilitzava a La Aurora, eren esperats i debatuts a les tertúlies dels intel·lectuals del moment.

Pel que fa a l'obra epistolar d'Antoni M. Alcover arribà a la xifra de més de 15.000 cartes. Entre aquestes, hi trobam tant materials científics com literaris i populars i també correspondència familiar. Són una prova més de la immensa capacitat d'aquesta gran figura, d'aquest treballador incansable.